Ja sé que us he deixat abandonats massa temps....  Però això només vol dir que entre la meva ment i la meva mà, de tant en tant, es fa un abisme infranquejable ...

                                 El pensament, però, sempre sempre hi és !

Us desitjo un any 2013 molt millor que el que ara acabem.

Un any en el qual la humanitat recuperi el seny i la seva raó de ser: néixer, CRÉIXER, relacionar-se amb amor i llibertat, i VIURE EN PAU i HARMONIA (: justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot, segons el diccionari de la llengua catalana)

Noves creacions

Són fetes a mà i es poden personalitzar

 si voleu fer un regal original, podeu encarregar-lo, triar-ne l'ofici, el color dels cabells....

SEGUR QUE NO HI HAURÀ UN REGAL COM EL VOSTRE !!

           el mecànic i el noi de l'ambulància

la doctora i la cuinera


si voleu fer un encàrrec, només cal que ens feu un "comentari" i ens posarem en contacte amb vosaltres

L'Aniol diu:

Sóc sanitari des de fa ja força temps i, la veritat és que vaig triar la meva professió perquè m’agrada cuidar i ajudar a les persones malaltes. M’encanta posar-los còmodes, calmar el seu dolor, guarir-los les ferides. Suporto que els seus fluids corporals (sang, vòmits, pis...) caiguin sobre la meva persona perquè és vocacional. M’agrada la meva professió i ho aguanto tot, fins que un familiar histèric se’m posi a cridar, m’insulti o fins que m’agredeixi perquè no està d’acord amb la decisió o el tractament d’un facultatiu.

Però no s’equivoquin Srs. Boi, Ruíz i Mas. M’encanta la meva professió però no sóc idiota. I si per ous m’han de treure el 50% de la meva paga doble i part del meu sou, penso seure 15 minuts cada hora, també pels meus ous. Perquè no treballo més per menys, perquè gràcies a vostès, estic saturat en el meu lloc de treball i, gràcies a vostès, la meva vocació se n’ha anat per la tassa de vàter.

Gràcies per treure’m sou i il·lusió pel que faig. Però juro que treballaré menys. Ho sento Sr. Usuari però la culpa no és meva sinó del govern. Sàpiga, però, que si al Sr. Mas li cal una operació o ha d’anar al metge per qualsevol cosa, a ell se li obrirà una planta de la Vall d’Hebron, se li donarà la més alta qualitat assistencial i les últimes tecnologies, mentre vostès s’esperarà mesos o fins i tot anys per ser operat o visitat per un especialista.

Ho trobaràs al Facebook de l'Aniol

No us inspiren una miqueta de tendresa?

La Pepona i el Pipo

I el Pipo

la Pepona

La Pepona, una nina de drap feta a mà

“... Li va tornar a la boca el gust de tomaca en conserva. La mare de quan era petita era la que ella ajudava a fer conserva de tomaca i de préssec. Va tancar els ulls i va mirar de retenir aquell gust fresc i rodó. Gust d’estiu que esclatava a la boca en ple hivern. També l’havia perdut. Les mans, fulles mortes a la seva falda, petites i buides. El suc rogenc regalimant i coent-li a la pell. La mare omplint les ampolles ben bullides d’aquella carn vermella, sense pells ni llavors...”

 

Extracte de la novel·la Pell de préssec de Carme Agustench

Flora dels prats

Papallones i altres "usuaris" dels prats de Prades

 La bellesa efímera de la natura

La vida al prat

Amb l'ala esquinçada, sense pedre ni un bri de bellesa

Troballes anant pel món

Ramat de cabres al Parc Natural de Posets-Maladeta, a Aneto

El Nuc: el Messi de la seva categoria

Entrenament sobre herba

més troballes...

De pedra, a punt per deglutir i deixar anar l'aigua de pluja

En què devia estar pensant l'artista...?

Troballes...

L'art es pot servir de moltes matèries. Aquí en teniu una mostra a la platja de Cambrils

Opinió

Opinió sobre l'article "Indignats, efectes col·laterals", publicat per la Mariona Quadrada a Reus Digital (reusdigital.cat) el 7 de juny de 2011:

Després de llegir l’article i també les diferents opinions, sobretot les crítiques, m’he adonat entre altres coses que –com fa temps sospitava- hi ha molta gent que només es fixa en les aparences.

No m’agraden les crítiques que només van a matar sense aportar res de res. Qualificar una persona de “piji-progre” –no sé ben bé què vol dir aquesta “paraula”-, atribuir-li tendències polítiques com a descrèdit, donar per fet que no treballa o que viu de renda, només perquè ha donat la seva opinió en un mitjà públic, em sembla d’una ignorància extrema i també d’una certa mala fe gratuïta.

Aquells que estan cansats de segons què, que reposin. Aquells que estem cansats de treballar tota la vida per ser cada vegada més pobres, de veure com ens envolten injustícies que no tenim a l’abast aturar, que veiem com els polítics en general no sóc capaços de resoldre les angúnies REALS dels ciutadans –pobres o rics, intel·ligents o no- d’una forma equilibrada, justa i que realment pensi en el benestar i el progrés de tothom, aquests cansats, com deia, hem d’estar molt contents de tenir un jovent –faci l’olor que faci i vesteixi com vesteixi- que no només vegi les injustícies sinó que estigui disposat a queixar-se’n, a formular propostes, a reclamar canvis i a lluitar per una societat més equilibrada i justa per a tothom, pel present i pel futur. Si més no, d’això se’n diu progrés, això és evolució.

Per altra banda, qualsevol persona que opini que el futur pot ser millor per a tothom em mereix un gran respecte, sigui jove o vella, rica o pobre, tingui carrera o no hagi anat mai a l’escola, m’agradi o no la forma en què es vesteixi.

Aquesta conferència també us la recomano.... i molt!!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zK4sB_rWhF8

ARTICLE RECOMANAT !!

Us convido a llegir l'article que la Mariona Quadrada ha publicat al seu blog i que subscric en tots els seus punts !!!
http://lacuinadecasa.com/

Més "troballes" a la galeria

Vielha

Els contrallums sovint ens mostren aspectes que no havíem observat...

Poblet

El bany de les granotes

TROBALLES ANANT PEL MÓN

ART "INTEMPERANI" ? ?

BIOGRAFIA, MOSAIC DE SENSACIONS

Amb quines olors t’identifiques?

Amb quins sons vibres?

Quins gustos t’agraden o t’evoquen records?

Quins tactes et fan tancar els ulls per sentir-los millor?

Moments especials de contemplació

I EL MOSAIC DEL MEU AMIC PEP FERRÉ:

Amb quines olors t'identifiques?

L'esperit del vi, la melositat de l'oli, la flor de l'ametller, la llimona tallada, la farigola del puig...

Amb quins sons vibres?

La rebuda escandalosa de l'aviram, el trepig de fulles seques, el cant d'una perdiu (sobre un marge), el xiulets del vent a l'hivern, el cant del grill a l'estiu.

Quins gustos t'agraden o t'evoquen records?

El joc de contrastos en general. Les carxofes a la brasa, sardines de llauna sobre pa torrat, pernil dolç "del quadrat", les olives menyes i el moscatell rus, en particular.

Quins tactes et fan tancar els ulls per sentir-los millor?

Principalment els suaus, tendres, dolços... la closca d'un ou,  la sorra de Tarragona, la cara del pàmpol,  les galtes de la Mariona...

Moments especials de contemplació

Els horitzons, en silenci, des del repòs.

SI VOLEU FER EL VOSTRE TAMBÉ EL PUBLICAREM