Crisi, quina crisi?

Fa tant de temps que sento parlar de crisi mundial que quasi bé m'he insensibilitzat.

I jo em pregunto, de quina crisi parlen? Vaig començar a treballar amb 13 anys i no he deixat de fer-ho en cap moment i en tinc bastants més -d'anys, vull dir-. Ni tan sols m'ho he plantejat sinó és quan somio que m'ha tocat la grossa. Pel que puc recordar, sempre he estat en crisi. El treballador, el pobre, vaja -ja ho diuen que treballant no et faràs ric-, ha nascut en crisi, creix en crisi, es reprodueix en crisi i, molt probablement morirà en crisi -si no és que el "salva" aquella grossa dels somnis-.

Aleshores, de quina crisi parlem? Deu ser la d'algú altre. La d'algú que no és pobre -de la crisi del pobre no en parla ningú, suposo que no deu ser prou mediàtica-. Per un procés simple d'eliminació deu ser la crisi del ric. I si és del ric, no es deu parlar de si li falta pa per posar-se a la boca sinó que es deu parlar de què potser avui no ha guanyat tant com guanyava, posem per cas, ara fa 3, 4 anys? o 2 o 1?

O sigui, que si la crisi de què parlen és la d'ells -la meva economia dubto molt de què els hagi pogut desestabilitzar- per què dimonis no se la resolen ells, sense tenir-me en compte, com han fet fins ara?

O és que, sense mi -i molts "mis" més, és clar- la crisi deixa de tenir sentit?

Sí, si, ja ho sé, per ser la meva primera intervenció resulta una mica càustica. Però és que hi ha coses importants i d'altres que són urgents. I aquesta d'avui se m'havia fet de les segones. Prometo esforçar-me per dirigir la mirada cap a d'altres direccions més... positives?