EL TEU COS PRIM, GRACIÓS
Les pedres del camí,
el vent i el sol
juguen amb el teu cos.
I els teus ulls
cerquen en els nostres
la mirada complaent
als teus jocs.
El teu cos prim,
bru i graciós,
es gronxa com l'herba
tocada pel vent.
... ...
PETITA
No tornaran
aquelles belles paraules
que algú en cantava
a cau d'orella,
quan tu encara
esperaves l'amor fàcil,
fet de paraules senzilles.
No ploris, petita,
perquè avui l'amor
se t'ha fet gran.
(Premi Joan Fuster, Alforja 1983 -fragment-)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina