Sobre el teu ventre llis
vogador sense rems,
ni llagut
tibant tots els sentits,
buides de vi
Ies nostres àmfores...
...ens captura la nit.
… … …
Tendres llavis
copsen el meu
cor d'ocell
glops de sal
aigua fresca
i absenta
bateguen
sobre el teu
pit transparent.
Autor: Assiel
__________
"La Terra és la nostra gran mare"
Ovidi, Les metamorfosis, llibre I, 393
Pols d'estrelles i somnis,
t'escau la solitud,
la llàgrima i el bes,
el fang del temps
i l'anhel incessant.
Mires la nit,
ressona el món
dins teu,
respira amb tu.
Et recorre la sang.
Et toquen l'aire, la llum.
Acarones l'escorça,
el ponent,
la pell,
la terra humida
que t'acull
i et nodreix.
Sents el goig d'existir,
com n'ets, de fràgil,
la saba del plaer,
la tendresa d'uns ulls,
el dolor desolat.
Quan va cessar el batec
al cor cansat,
en vas el cercar el ressò dins el silenci.
La Terra era als seus ulls,
als teus.
Tornes a tu,
als límits.
Títol: Els immortals
Autor: Carles Duarte i Montserrat
___________
Si cantes amb mi,
la música sona dolça;
quan tu te'n vas,
el silenci també calla.
Tan sols en el vent
sento plorar una campana
i una queixa petita
per dins em clama.
Autor: Carme Agustench
Premi de poesia
XIè Concurs Literari
Mont-roig del Camp, 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada