M'ha travessat, dolça,
la cadència d'una veu...
I entre els dits m'ha florit
una flor tremolosa:
pètals de paper,
tendra i olorosa.
Quan l'esperit et tremoli
d'un goig quasi oblidat
i t'adonis que estàs cantant.
Quan et sentis la sang
alerta a tots els reclams
colpejant-te les venes.
Quan tot et sigui més plaent
i el món se't faci agradable
sense obeir cap raó.
És que per l'aire net s'endevina,
promesa blava del cel,
nou esclat de primavera.
Pètals de paper.
Premi de la Generalitat
Jocs Florals de la "Ginesta d'Or". Perpinyà, 1993.
no sabia el què em passava i ara ho entenc tot, gràcies
ResponElimina