La Pepona i el Pipo
6 de setembre del 2011
2 de setembre del 2011
4 d’agost del 2011
“... Li va tornar a la boca el gust de tomaca en conserva. La mare de quan era petita era la que ella ajudava a fer conserva de tomaca i de préssec. Va tancar els ulls i va mirar de retenir aquell gust fresc i rodó. Gust d’estiu que esclatava a la boca en ple hivern. També l’havia perdut. Les mans, fulles mortes a la seva falda, petites i buides. El suc rogenc regalimant i coent-li a la pell. La mare omplint les ampolles ben bullides d’aquella carn vermella, sense pells ni llavors...”
Extracte de la novel·la Pell de préssec de Carme Agustench
17 de juliol del 2011
3 de juliol del 2011
Papallones i altres "usuaris" dels prats de Prades
La vida al prat
Amb l'ala esquinçada, sense pedre ni un bri de bellesa1 de juliol del 2011
18 de juny del 2011
14 de juny del 2011
més troballes...
13 de juny del 2011
Troballes...
8 de juny del 2011
Opinió
Opinió sobre l'article "Indignats, efectes col·laterals", publicat per la Mariona Quadrada a Reus Digital (reusdigital.cat) el 7 de juny de 2011:
Després de llegir l’article i també les diferents opinions, sobretot les crítiques, m’he adonat entre altres coses que –com fa temps sospitava- hi ha molta gent que només es fixa en les aparences.
No m’agraden les crítiques que només van a matar sense aportar res de res. Qualificar una persona de “piji-progre” –no sé ben bé què vol dir aquesta “paraula”-, atribuir-li tendències polítiques com a descrèdit, donar per fet que no treballa o que viu de renda, només perquè ha donat la seva opinió en un mitjà públic, em sembla d’una ignorància extrema i també d’una certa mala fe gratuïta.
Aquells que estan cansats de segons què, que reposin. Aquells que estem cansats de treballar tota la vida per ser cada vegada més pobres, de veure com ens envolten injustícies que no tenim a l’abast aturar, que veiem com els polítics en general no sóc capaços de resoldre les angúnies REALS dels ciutadans –pobres o rics, intel·ligents o no- d’una forma equilibrada, justa i que realment pensi en el benestar i el progrés de tothom, aquests cansats, com deia, hem d’estar molt contents de tenir un jovent –faci l’olor que faci i vesteixi com vesteixi- que no només vegi les injustícies sinó que estigui disposat a queixar-se’n, a formular propostes, a reclamar canvis i a lluitar per una societat més equilibrada i justa per a tothom, pel present i pel futur. Si més no, d’això se’n diu progrés, això és evolució.
Per altra banda, qualsevol persona que opini que el futur pot ser millor per a tothom em mereix un gran respecte, sigui jove o vella, rica o pobre, tingui carrera o no hagi anat mai a l’escola, m’agradi o no la forma en què es vesteixi.
6 de juny del 2011
ARTICLE RECOMANAT !!
Us convido a llegir l'article que la Mariona Quadrada ha publicat al seu blog i que subscric en tots els seus punts !!!
http://lacuinadecasa.com/
http://lacuinadecasa.com/
2 de juny del 2011
Més "troballes" a la galeria
 |
| Vielha |
Els contrallums sovint ens mostren aspectes que no havíem observat...
 |
| Poblet |
31 de maig del 2011
19 de maig del 2011
18 de maig del 2011
BIOGRAFIA, MOSAIC DE SENSACIONS
Amb quines olors t’identifiques?
Amb quins sons vibres?
Quins gustos t’agraden o t’evoquen records?
Quins tactes et fan tancar els ulls per sentir-los millor?
Moments especials de contemplació
I EL MOSAIC DEL MEU AMIC PEP FERRÉ:
Amb quines olors t'identifiques?
L'esperit del vi, la melositat de l'oli, la flor de l'ametller, la llimona tallada, la farigola del puig...
Amb quins sons vibres?
La rebuda escandalosa de l'aviram, el trepig de fulles seques, el cant d'una perdiu (sobre un marge), el xiulets del vent a l'hivern, el cant del grill a l'estiu.
Quins gustos t'agraden o t'evoquen records?
El joc de contrastos en general. Les carxofes a la brasa, sardines de llauna sobre pa torrat, pernil dolç "del quadrat", les olives menyes i el moscatell rus, en particular.
Quins tactes et fan tancar els ulls per sentir-los millor?
Principalment els suaus, tendres, dolços... la closca d'un ou, la sorra de Tarragona, la cara del pàmpol, les galtes de la Mariona...
Moments especials de contemplació
Els horitzons, en silenci, des del repòs.
SI VOLEU FER EL VOSTRE TAMBÉ EL PUBLICAREM
Més poesia
Lluu el teu record
com espurna encesa
en un llençol negre
i el tast salobre
d'aquells llavis
vessant el teu olor
recorro cada corba
dels teus camins
cercant els nostres racons
i el teu olor
resta en mi
mentre recito
en silenci
tots els versos
que t'he escrit
de gessamí fresc
els dits
i taronja amarga
Autor: Assiel
6 de maig del 2011
Racó poètic
M'ha travessat, dolça,
la cadència d'una veu...
I entre els dits m'ha florit
una flor tremolosa:
pètals de paper,
tendra i olorosa.
Quan l'esperit et tremoli
d'un goig quasi oblidat
i t'adonis que estàs cantant.
Quan et sentis la sang
alerta a tots els reclams
colpejant-te les venes.
Quan tot et sigui més plaent
i el món se't faci agradable
sense obeir cap raó.
És que per l'aire net s'endevina,
promesa blava del cel,
nou esclat de primavera.
Pètals de paper.
Premi de la Generalitat
Jocs Florals de la "Ginesta d'Or". Perpinyà, 1993.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)